Passa al contingut principal

P-38 "Glacier Girl"

El Glacier Girl en vol després de la llarga restauració i d'haver descansat 50 anys sota el gel.
15 de Juliol de 1942,

Durant la "Operació Bolero", nom amb que es coneixia la reunió de tropes dels EEUU al Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial, sis caces P-38F Lightning del 1er Grup del 94è Esquadró de Caça i 2 bombarders B-17 es van veure obligats a desviar el seu rumb i aterrar a Groenlàndia a causa del mal temps.


Aterrar en un terreny sense preparar i congelat té les seves dificultats, com va poder comprovar Brad McManus, el primer pilot en intentar l'aterratge. El seu P-38F-1-LO va acabar bolcant, tot i que en va sortir il·lès. El tinent de 23 anys Harry L. Smith, el protagonista d'avui junt amb el seu Lightning, va sobrevolar el lloc de l'accident buscant senyals de vida del seu company. Quant va haver comprovat que McManus havia sortit del l'aparell sinistrat, va girar i va iniciar l'aproximació. Va desaccelerar el motor a uns 60m d'altitud, va tallar el combustible i es va deslliçar per la "pista" fins a aturar-se. Abans de reunir-se amb els seus companys, es va deslligar el paracaigudes, es va treure el casc i va tirar les claus del caça dins la cabina. Poc s'imaginava que dècades després serien de molta utilitat.
El P-38 de Brad McManus, bolcat després d'intentar l'aterrat-
ge. Per evitar bolcar igual que McManus, la resta de pilots
van aterrar amb el tren d'aterratge replegat. 

Després de 3 dies atrapats a Groenlàndia un dels operadors de ràdio ve rebre un missatge en morse. Els aparells de rescat aliats van deixar anar subministres i, set dies després, van ser rescatats per un equip amb trineus i van caminar fins a la costa, on van ser finalment recollits per un vaixell dels guardacostes.

Estiu de 1992,


Després de 50 anys, 90 metres de neu i 11 intents frustrats, un equip de la Greenland Expedition Society encapçalat per Patrick Epps i Richard Taylor va arribar a Groenlàndia amb l'objectiu de recuperar l'aparell de Harry Smith. Per a desfer el gel l'equip va crear un enginy anomenat Super Gopher que fa circular aigua calenta a través d'un con de metall.
El Super Gopher


Una vegada van arribar a la profunditat on es trobava el P-38 els treballadors van començar a baixar pel forat, operació que tardava uns 20 minuts per persona per a completar-se. Un cop a baix van utilitzar vapor a pressió per a crear una cova al voltant del P-38. Posteriorment, els tècnics van desmuntar l'aparell i el van pujar a través del forat.

Quasi 50 anys després d'aterrar forçosament al gel de Groenlàndia, Brad McManus -que s'havia desplaçat fins al lloc- va poder contemplar tota l'operació.


El P-38 a la cova, abans de desmuntar-lo i pujar-lo
a la superfície.
L'aparell es va enviar als Estats Units, on es va tornar a muntar i es va restaurar. El 2002, després d'una dècada de restauracions, el Glacier Girl -malnom que va rebre de part de l'equip de restauració- va tornar a volar davant d'una multitud de més de 20.000 persones.







Referències
 Totes les imatges són a la pàgina "damninteresting" i són propietat dels seus respectius  autors.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Transbordador Espacial -- Part I

El transbordador espacial Atlantis  aterra al KSC. El projecte, Abans que l' Apollo 11  aterrés a la Lluna el 1969, la NASA  ja havia començat a estudiar propostes per a construïr transbordadors espacials. El 1969, el llavors president dels EEUU Richard Nixon va crear el Space Task Group, que va començar a projectar un ambiciós programa de missions post- Apollo  que contemplava una estació espacial amb un vehicle reutilitzable per abastir-la i finalment una missió tripulada a Mart.  Primers conceptes del transbordador, NASA Al presentar-se el projecte a Nixon, aquest va limitar els viatges espacials en un futur proper a la LEO ( Low Earth Orbit, Òrbita Terrestre Baixa ) i va obligar al STG a triar entre l'estació espacial o el transbordador. No sense discussions, el transbordador va ser escollit en favor de l'estació espacial, amb l'objectiu d'abaratir els costos dels viatges espacials. El programa va començar oficialment el 5 de gener del 1972

William Overstreet -- Part III

Un P-51 Mustang  restaurat per Pacific Fighters  com el Berlin Express  original Sota la torre Eiffel, La seva gesta més famosa i amb la qual se'l sol relacionar. Durant un combat amb un caça alemany sobre França, el pilot del Messerschmitt  va sobrevolar Berlín esperant que els antiaeris ( flak ) alemanys abatessin el Mustang d'Overstreet. No va ser així, i en una maniobra desesperada, el pilot del Bf109  va passar sota els arcs de la torre Eiffel per intentar despistar Overstreet que, lluny d'abandonar la persecució, el va seguir sota la torre sense deixar de disparar al Messerschmitt, en una escena que es va quedar a la memòria de molts parisencs i que va ajudar a apujar la moral de la resistència. El Messerschmitt  es va acabar estavellant i Overstreet va fugir a baixa altura. Overstreet o va reclamar el "kill", ni tan sols un "probable", ja que els pilots aliats tenien ordres de no sobrevolar París per raons polítiques i la seva gesta

El Transbordador Espacial -- Part II

El transbordador Endeavour  fa un aterratge nocturn durant la missió STS-134, la penúltima abans de la retirada definitiva dels transbordadors, NASA La flota, Des de l'inici del programa el 1972, s'han construït 6 transbordadors: Enterprise: Primer dels transbordadors construïts, sense capacitat orbital, utilitzat pera vols de prova. Columbia:  Segon transbordador completat i primer amb capacitat orbital, es va         desintegrar en la missió STS-107 durant la reentrada a l'atmosfera el 2003 causant la mort als 7 tripulants. Challenger:  Inicialment construït com a vehicle de prova, es va reacondicionar com a transbordador. Va ser destruït durant el llançament de la missió STS-51-L el 1983. Els 7 ocupants del vehicle van morir. Discovery:  El tercer vehicle operatiu de la flota i el que més missions va realitzar, va ser retirat després de la missió STS-133. Actualment es troba exposat al museu Smithsonian . Atlantis:   Quart vehicle operatiu, va realitzar