El Transbordador Espacial -- Part I

El transbordador espacial Atlantis aterra al KSC.

El projecte,

Abans que l'Apollo 11 aterrés a la Lluna el 1969, la NASA ja havia començat a estudiar propostes per a construïr transbordadors espacials. El 1969, el llavors president dels EEUU Richard Nixon va crear el Space Task Group, que va començar a projectar un ambiciós programa de missions post-Apollo que contemplava una estació espacial amb un vehicle reutilitzable per abastir-la i finalment una missió tripulada a Mart. 

Primers conceptes del transbordador, NASA

Al presentar-se el projecte a Nixon, aquest va limitar els viatges espacials en un futur proper a la LEO (Low Earth Orbit, Òrbita Terrestre Baixa) i va obligar al STG a triar entre l'estació espacial o el transbordador. No sense discussions, el transbordador va ser escollit en favor de l'estació espacial, amb l'objectiu d'abaratir els costos dels viatges espacials.

El programa va començar oficialment el 5 de gener del 1972 amb l'objectiu de transformar la frontera de l'espai en un territori familiar, fàcilment accessible als humans, objectiu que s'havia de completar enviant unes 50 missions a l'any, amb l'esperança que els costos per vol anessin baixant amb el temps.

El primer dels transbordadors s'havia d'anomenar Constitution, però una campanya massiva de recollida de firmes per part de fans de Star Trek va aconseguir que el nom escollit finalment fos Enterprise.

El vehicle,
El transbordador està conformat per 4 parts principals: el tanc de combustible extern (ET), dos boosters de combustible sòlid (SRBs) recuperables i el vehicle orbital (OV). El transbordador es llança de manera vertical, com un coet convencional, amb els SRBs i els motors de l'OV, rebent combustible de el tanc extern funcionant a plena potència. Tant els SRBs com l'ET es desacoblaven abans d'entrar en òrbita, moment a partir del qual el transbordador es desplaçava mitjançant el Sistema de Maniobres Orbitals (Orbital Maneuvering System, OMS).

El Columbia a punt d'enlairar-se en l'STS-1, NASA

Un cop completada la missió, l'OV utilitzava l'OMS per a sortir de l'orbita i planejar fins aterrar a la pista del Kennedy Space Center (KSC) o Rogers Dry Lake. En cas d'emergència, el transbordador podia aterrar a diverses pistes de tot el món, entre les quals hi ha les bases de l'Exèrcit de l'Aire de Saragossa, Morón i Gando. Després de l'aterratge, el transbordador es transportava un altre cop al KSC mitjançant el Shuttle Carrier Aircraft, un Boeing 747 modificat.

Referències

1-https://en.wikipedia.org/wiki/Space_Shuttle_program

2-https://en.wikipedia.org/wiki/Space_Shuttle

3-http://elpais.com/diario/1983/11/18/sociedad/437958003_850215.html
4-http://danielmarin.naukas.com/2011/02/23/cuando-el-challenger-casi-aterriza-en-zaragoza/