Passa al contingut principal

El Transbordador Espacial -- Part I

El transbordador espacial Atlantis aterra al KSC.

El projecte,
Abans que l'Apollo 11 aterrés a la Lluna el 1969, la NASA ja havia començat a estudiar propostes per a construïr transbordadors espacials. El 1969, el llavors president dels EEUU Richard Nixon va crear el Space Task Group, que va començar a projectar un ambiciós programa de missions post-Apollo que contemplava una estació espacial amb un vehicle reutilitzable per abastir-la i finalment una missió tripulada a Mart. 

Primers conceptes del transbordador, NASA
Al presentar-se el projecte a Nixon, aquest va limitar els viatges espacials en un futur proper a la LEO (Low Earth Orbit, Òrbita Terrestre Baixa) i va obligar al STG a triar entre l'estació espacial o el transbordador. No sense discussions, el transbordador va ser escollit en favor de l'estació espacial, amb l'objectiu d'abaratir els costos dels viatges espacials.

El programa va començar oficialment el 5 de gener del 1972 amb l'objectiu de transformar la frontera de l'espai en un territori familiar, fàcilment accessible als humans, objectiu que s'havia de completar enviant unes 50 missions a l'any, amb l'esperança que els costos per vol anessin baixant amb el temps.

El primer dels transbordadors s'havia d'anomenar Constitution, però una campanya massiva de recollida de firmes per part de fans de Star Trek va aconseguir que el nom escollit finalment fos Enterprise.

El vehicle,
El transbordador està conformat per 4 parts principals: el tanc de combustible extern (ET), dos boosters de combustible sòlid (SRBs) recuperables i el vehicle orbital (OV). El transbordador es llança de manera vertical, com un coet convencional, amb els SRBs i els motors de l'OV, rebent combustible de el tanc extern funcionant a plena potència. Tant els SRBs com l'ET es desacoblaven abans d'entrar en òrbita, moment a partir del qual el transbordador es desplaçava mitjançant el Sistema de Maniobres Orbitals (Orbital Maneuvering System, OMS).

El Columbia a punt d'enlairar-se en l'STS-1, NASA
Un cop completada la missió, l'OV utilitzava l'OMS per a sortir de l'orbita i planejar fins aterrar a la pista del Kennedy Space Center (KSC) o Rogers Dry Lake. En cas d'emergència, el transbordador podia aterrar a diverses pistes de tot el món, entre les quals hi ha les bases de l'Exèrcit de l'Aire de Saragossa, Morón i Gando. Després de l'aterratge, el transbordador es transportava un altre cop al KSC mitjançant el Shuttle Carrier Aircraft, un Boeing 747 modificat.




Referències






















Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

William Overstreet -- Part III

Un P-51 Mustang  restaurat per Pacific Fighters  com el Berlin Express  original Sota la torre Eiffel, La seva gesta més famosa i amb la qual se'l sol relacionar. Durant un combat amb un caça alemany sobre França, el pilot del Messerschmitt  va sobrevolar Berlín esperant que els antiaeris ( flak ) alemanys abatessin el Mustang d'Overstreet. No va ser així, i en una maniobra desesperada, el pilot del Bf109  va passar sota els arcs de la torre Eiffel per intentar despistar Overstreet que, lluny d'abandonar la persecució, el va seguir sota la torre sense deixar de disparar al Messerschmitt, en una escena que es va quedar a la memòria de molts parisencs i que va ajudar a apujar la moral de la resistència. El Messerschmitt  es va acabar estavellant i Overstreet va fugir a baixa altura. Overstreet o va reclamar el "kill", ni tan sols un "probable", ja que els pilots aliats tenien ordres de no sobrevolar París per raons polítiques i la seva gesta...

Incident Brown - Stigler

Formació de B-17 Flying Fortress,  El 20 de desembre del 1943, bombarders B-17 Flying Fortress  del 527 Esquadró de Bombarders de la 8a Força Aèria estaven en una missó de bombardeig sobre Bremen, una ciutat fortament defensada, tant per caces de la Luftwaffe com per més de 250 flak .  Un d'aquells bombarders era el " Ye Olde Pub ", comandat pel 2n tinent Charles "Charlie" L. Brown. El  " Ye Olde Pub " havia sofert danys importants per part de l'artilleria flak , inclòs un impacte directe que va causar la mort a l'artiller de cua, el sergent  Hugh "Ecky" Eckenrode; que van danyar els motors 1 i 4, alentint considerablement el bombarder, cosa que el va fer blanc dels atacs de diversos caces de la Luftwaffe. Amb danys al motor 3, l'aparell tenia només un 40% de la potència total disponible, quedant encara més endarrerit.  Franz Stigler i Charlie Brown el 2008, warthunder.com Els alemanys van detectar el bombarder...

William Overstreet -- Part I

William "Bill" Overstreet, w arbirdsnews Diuen que hi ha pilots vells i pilots atrevits, però no vells i atrevits. William "Bill" Overstreet és, sens dubte, del segon grup. Nascut el 10 d'abril de 1921 a Clifton Forge, Virginia, va decidir allistar-se a l' Air Corps  després de l'atac a Pearl Harbor el 1942. Al febrer de 1942 ja era un recluta, esperant l'ascens a Cadet d'Aviació. Va passar per les bases de Santa Anna , l'Acadèmia Aeronàutica Rankin  - on va rebre un excel·lent entrenament per part de pilots acrobàtics -, Leemore i Luke Field. Un cop acabat el període de formació, va ser destinat Santa Rosa, Califòrnia, al 357è Grup del 363 Esquadró de Caça. Allí Overstreet va poder volar amb pilots veterans, especialment amb Lloyd "Hub" Hubbard, amb qui realitzava diversos loops al voltant del Golden Gate. Flat Spin, Les restes de l' Aircobra de Bill Overstreet després de l'accident, warbirdsnews T...